LO QUE EL VIENTO TRAE

El darrer treball de JAIME MARTÍN es revela com un dels còmics nacionals imprescindibles de la temporada y també com una de les produccions més rodones del panorama europeu. LO QUE EL VIENTO TRAE és un conte de terror respectuós amb el gènere però enriquit d’elements exòtics que confirmen que MARTÍN és un dels talents internacionals més destacats del nostre panorama. Tot i això, com ja és habitual i fins i tot raonable, l’obra ha estat editada primerament a França i desprès aquí, de la mà de NORMA EDITORIAL.

MARTÍN situa la seva història en un petit poble de la Rússia profunda, en el temps de la Revolució. Allà va a parar un jove metge inexpert, portant a l’aldea els seus ideals revolucionaris i les seves tècniques de cirurgia moderna. Els vilatans es mostraran recelosos davant el metge, en qui no confiaran fins que demostri la seva valia. Quan finalment el jove aconsegueix guanyar-se el respecte dels veïns, només li serveix per no ser acusat dels terribles assassinats que tenen lloc al poble. Els camperols, temorosos, analfabets i supersticiosos, parlen d’una bèstia sedegosa de sang que només ataca quan bufa el vent. El guió articula així un enfrontament entre racionalitat i superstició, entre la bèstia i l’assassí, i també entre la cirurgia moderna i la medicina natural.

MARTÍN teixeix una història d’intriga amb tocs sobrenaturals en la qual la ciència acaba imposant la seva raó, tot i que la superstició deixa també la seva petjada. En aquest sentit, LO QUE EL VIENTO TRAE funciona molt bé com a llegenda urbana, malgrat no té res d’urbana. L’autor ens endinsa en una vila desconnectada de la civilització, un lloc pel qual no passa el temps i que es regeix per les seves pròpies normes. Un petit univers, en definitiva, deslligat de la història, però farcit d’històries increïbles.

Pel que fa al dibuix, MARTÍN madura el seu estil i demostra una gran habilitat a l’hora de donar una aparença artesana a un treball acolorit i entintat amb ordinador. En aquest sentit, són més que interessants els extres que acompanyen aquesta excel·lent edició, en els quals MARTÍN desvetlla algunes de les seves rutines de treball i l’intens procés de documentació que ha requerit aquest còmic.